dissabte, 12 de gener del 2013

Bailando sin querer llegar Marlango

Com les gotes de pluja que lentament recorren el camí marcat, sempre partint de les alçades i estavellant-se inevitablement contra el terra, així som cadascú de nosaltres: fràgils, vulnerables, incorregibles, únics... i irrepetibles.


Me lleva el mar, cantando, despacio...