És massa dur admetre que ningú ens vindrà a salvar i per això recorrem a l'autoengany. Però és així. La realitat és aquesta i no la podem canviar. Som supervivents i hem de continuar lluitant, encara que estiguem esgotats. No ens podem rendir. No podem defallir. Hem d'anar sempre endavant i entomar el que ens va colpejant, el que ens va entrististint, el que ens va destruint... i viure amb plenitud tot el que ens ofereixi cada instant sense oblidar mai que la felicitat només existeix en petites dosis i no la podem eternitzar. Si fos així, perdria tota la gràcia.
I'm running towards nothing again and again and again...
