És tendre pensar que hi ha éssers tan purs que ni s'imaginen que pot existir el fracàs. I és terrorífic saber que n'hi ha de tan innocents que no saben reconèixer la possibilitat de la seva existència ni tan sols quan ja l'estan patint.
Ser únics, resultar increïblement irrepetibles o que ens situïn com a centre de l'univers ens fa sentir molt especials, però hem de tenir sempre present que res - i això no és una excepció- és etern.
Les cadenes que ens lliguen a la vida tenen sentit si no en podem gaudir plenament i amb dignitat? No podem viure arronsats, atemorits, espantats i pendents del que ha de passar. La por del demà ens usurpa la llibertat avui.
Don't leave the house today [...] Stay under the covers
Quan mirem enrere i fem repàs del recorregut que hem anat traçant i ens ha portat fins on som, ens adonem que el que és realment important és la petja que deixem ens els altres, perquè sense ells i sense els records que queden fixats en els seus cervells i en els seus cors, no som ningú. Som nosaltres en nosaltres mateixos, però existim en tant que el que som i fem perdura en el pensament dels que ens envolten.
... all I want from you is to remember who I am and who I've always been...
Una veu ens transporta un cop més al passat i ens fa reviure tot allò que ja fa temps vam perdre i que tenim la seguretat que és irrecuperable. Mai acabem de fer net...
La traició expandeix negativitat molt més enllà del que mai hauríem pogut imaginar i esquitxa i taca i embrut present, passat i futur amb una força desmesurada.
Entre el que solíem fer i el que fem hi ha un abisme gegantí. Hem de considerar normal, doncs, remetre'ns tan sovint al passat? És possible viure del record del que vam ser?
Sense la vostra ajuda, mai hauria aconseguit girar la truita i arribar on sóc ara. Sou els millors! Mil milions de gràcies per ser al meu costat mentre ha durat la tempesta!