Universos infinitos Love of Lesbian

Cal repetir, reinventar, intentar de nou... tot el que calgui si el resultat val la pena. 

Me perdí en mi universo... ¿y tú?

L'última ressaca Mishima

Ens fem sovint propòsits inútils, però si els fem convençuts acaben tenint cert sentit, encara que no els complim.

He vist que ja ningú perd els papers

Home is where the heart is The Chameleons

Alguns no sabem ni sabrem mai a qui pertany ni a qui volem que pertanyi el nostre cor. Potser simplement no volem que pertanyi a ningú perquè, amb un afany de possessió extrema, ens aterra el fet de deixar de ser-ne els únics propietaris i perdre'n el control absolut.

It's time to grow; enjoy the ride one more time before we go

Ain't got no/I got life Nina Simone

No necessitem res ni ningú. Nosaltres mateixos som prou valuosos, forts i valents.

Vals molt! No ho oblidis mai! 

Per molts anys, guapíssima!

I've got my freedom, I've got the life

Piece of my heart Janis Joplin

Ho demanem a crits i encara no ens entenen... Tan difícil resulta ser empàtics i comprendre els sentiments dels que ens estimen i ho comparteixen tot amb nosaltres?

And each time I tell myself that I, well I can't stand the pain... 

Come around again Jet

No sempre podem complir les promeses que vam fer en un temps d'ingenuïtat en què ens crèiem infinits. Curiosament, però, tot i ser-ne plenament conscients, sempre esperem que els altres ho facin. Qui es va inventar allò de la sensatesa si, quan més ens cal, no la trobem enlloc? Qui es va inventar el seny si, tot sovint, el nostre temperament ens domina? Qui té respostes racionals  a problemes emocionals? Es veu que la gràcia resideix en el fet que no hi ha resposta a aquestes qüestions però, en certs moments, ens agradaria ser més freds, més robots, més... o, en realitat, menys... humans.

You promised me you'd always be when I wake up please come around again

Give me fire Mando Diao

Tot té un principi i un final. Tot. Absolutament tot. Però, mentrestant, aprofitem!
Potser hi ha alguna excepció, no? Un, dos, tres... foc!

So give me, give me fire; it doesn't always have to end...

Tots els colors Maria Coma

Hi ha paisatges que ens fan venir ganes d'empassar-nos la vida sense ni mastegar, que ens fan conscients que som efímers i que, afortunadament o malauradament, cadascun dels segons que vivim no es repetirà. Així doncs, hem d'aferrar-nos a la vida i gaudir de cada instant amb una intensitat extrema.

Diu que empassi mars, que abraci cels, que miri lluny que a prop no en sé