dimarts, 29 de novembre del 2011

Us against the world Coldplay

Som molt més forts del que pensem. Podem.


Fly up to the surface and just start again

dilluns, 28 de novembre del 2011

Another sunny day Belle and Sebastian

Dies de sol, dies de pluja... inestabilitat...


Ghost figures of past, present, future haunting the heart

dimecres, 23 de novembre del 2011

Too insistent The Do

Com les arrels dels arbres, romanem aferrats a un tros de terra que sembla que hagi estat creat especialment per a nosaltres. La gran decepció arriba quan el vent, la fred i la humitat fan caure l'arbre i les seves arrels queden al descobert, sense cap tros de terra al qual aferrar-se. I, finalment, només queda l'arbre caigut, desvalgut i feble ocupant un tros de terra qualsevol.


Why won't you let me go? Just let me go...

dimarts, 22 de novembre del 2011

Harvest moon Neil Young

La nit porta laments, esgarips i records que fan mal. Tot i així, sempre queda la il·lusió que podrem recuperar el que vam perdre ja fa molt de temps, sempre i quan escoltem l'altre.


Come a little bit closer, hear what I have to say 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Moon River Audrey Hepburn (Breakfast at Tiffany's)

Vivim desorientats, sense saber cap on anem o ni tan sols cap on volem anar, passant els dies... sovint culpant els altres de les nostres desgràcies i de les nostres males sorts. I, de sobte, obrim bé els ulls i veiem una imatge nítida: la nostra. Observem amb la màxima objectivitat possible i la conclusió que en traiem és que som persones estàtiques, conformades i covardes que, incapaces de moure's per a intentar millorar,  prefereixen no actuar, ser éssers grisos, i renunciar a la gamma de colors per por d'equivocar-se.


There's such a lot of world to see

dissabte, 19 de novembre del 2011

Art de trair Kitsch

El pitjor d'una traïció és que els primers d'enganyar-nos som nosaltres mateixos.


El cor desvetlla en mi la més gran injustícia

dimarts, 15 de novembre del 2011

Strasbourg The Rakes

El nom d'una ciutat ens pot portar molt enllà en el temps, al record d'una amistat que no ha mort ni morirà mai.
El ritme d'una cançó ens pot traslladar a un passat llunyà, a l'eufòria d'una adolescència boja.
El nom d'un grup musical ens pot recordar una relació cordial que s'ha embrutat amb els anys i ja no serà mai més transparent.
I, tot plegat, és una composició del que som ara, del que mai deixarem de ser i de l'essència a la qual mai pensem renunciar.


I went outside for a cigarette

divendres, 11 de novembre del 2011

Free things for poor people Infadels

En el dia en què s'havia d'acabar el món, alguns hem decidit omplir els pulmons d'aire nou i respirar, respirar com mai, tranquils per fi, fent el que ens fa gaudir i el que ens omple amb la gent que estimem. Amb plena consciència, hem rebutjat la tristesa, l'amargor, la por i el malestar per a intercanviar-los per la plenitud perquè, encara que el món no s'hagi acabat avui, és per a cadascun de nosaltres un món finit. I és important no oblidar-ho.


... reflecting all the fireworks in my head

dimecres, 9 de novembre del 2011

I might Wilco

És un gran error no voler rectificar. Si no donem una segona oportunitat a allò que creiem que la mereix només per orgull, ens neguem a evolucionar i ens perdem coses que valen molt la pena.


Come on... 

dimarts, 8 de novembre del 2011

La gran broma final Nacho Vegas

Com ens podem sentir decebuts i afalagats alhora per la mateixa persona? Com hem d'interpretar certs comportaments? Com podem fer-ho perquè no ens afectin alguns comentaris que apunten directament a nosaltres? Com podem construir un mur immens entre el nostre món i la realitat?
Per què no som capaços d'adonar-nos que ja res de tot això importarà quan arribem al final del camí? Gaudim de la passejada i deixem-nos de bestieses! Carpe diem!
 

Ya no hay nada que arreglar

dilluns, 7 de novembre del 2011

Baby don't cry INXS

En l'actitud resideix el canvi.


And it's you who decides, who's going to make it right

divendres, 4 de novembre del 2011

The good old days The Lodger

Quants dubtes...


Could it be the end of a phase?

dimarts, 1 de novembre del 2011

Already dead Beck

La opacitat dels dies, la negror dels pensaments invasors, la foscor que habita dins nostre, la brillantor inexistent que desespera... Tot desemboca en la infelicitat del nostre ésser, que lluita per vèncer, amb insistència i sense èxit, el buit que omple les nostres vides.


Days fade to black in the light of what they lack