El GPS de les nostres vides no sempre ens porta cap al lloc on volíem anar en un principi, però sovint ens mostra rutes alternatives per arribar igualment a l'objectiu que ens havíem proposat. Primer, però, cal programar-lo i per això necessitem les coordenades correctes.
Avui comença l'estiu, un altre estiu. Els estius sempre provoquen canvis, sotracs dins nostre, pel fet que canviem de rutina. No sé què ens depara aquest; espero que ens ompli d'energia per a agafar forces per a un nou, dur hivern.
...you'll spread your wings and you'll take the sky
Hi ha cançons que ens remouen per dins i no sabem per què. No podem deixar d'escoltar-les una vegada i una altra, sense parar, sense descans, sense deixar que el reproductor de música en faci sonar cap altra. Quedem penjats d'aquells acords, d'aquelles paraules, d'aquell moment... de la sensació que som en un altre espai on ningú ens podrà trobar.
No te compliques cuando aterrices. Es un terreno embarrado.
Saber triar és una cosa que no ens ensenyen i hem d'anar aprenent per nosaltres mateixos, però en algunes situacions fem tard. Ens ensenyen a arribar puntuals a les cites, però no pas a prendre les decisions importants puntualment. És potser per això que no trobem mai el moment per a solucionar els problemes i acabem arribant amb retard, perdent així el tren de la felicitat.
A mesura que anem circulant pel llarg camí que conforma la nostra existència, quedem corpresos quan ens assabentem de la vida que han de suportar certes ànimes innocents i ens exclamem de la seva valentia quan sabem com han viscut i com han de continuar vivint a partir d'ara.
Sou el que nosaltres érem! Sereu el que nosaltres som!
Anem acumulant queixes i no gosem manifestar-les fins que ens adonem que hi tenim dret. I, en certes ocasions, quan en som conscients per fi, ja no hi som a temps.
And if we're kicking up a fuss, it's only 'cause we must
Les paraules se les emporta el vent, però les nostres accions perduren en el temps i determinen el nostre futur. El que fem té conseqüències, encara que ens en penedim. No es pot esborrar el que ja està fet. Sempre ho portem amb nosaltres i no ho podem deixar enrere.
...que aunque tú me pierdas yo siempre me encuentro contigo
Les paraules no són sempre necessàries per a fer-nos entendre. Un simple gest, una senzilla mirada, una abraçada afectuosa, una carícia sincera... poden significar molt més que un llarg discurs.
Si fos possible demanar un desig, molts demanaríem allargar els moments agradables i escurçar els que ens fan patir. En realitat, però, és a les nostres mans convertir allò que no ens agrada en quelcom acceptable i gaudir del que ens fa feliços durant més temps. Ben mirat, doncs, amb una mica d'esforç és possible gaudir d'aquest desig sense recórrer a la màgia.
Tots som satèl·lits girant a l'entorn d'un planeta, tots necessitem un punt de referència, tots formem part de la funció que representem i fem el nostre paper perquè sabem que tenim un públic i necessitem que, en acabar l'obra, ens aplaudeixin.
Amunt, avall, a la dreta, a l'esquerra... d'aquí cap allà sense saber per què...
Sembla que res tingui sentit, però en té. Bogejar per a acabar discernint.