Conduim una hora i, finalment, després de superar la calor, el trànsit i altres obstacles diversos, arribem a l'oasi que esperàvem trobar en la nostra travessia pel desert. Llavors, amb forces recuperades, conduim una altra hora en el sentit contrari i som capaços d'enfrontar-nos a casa nostra, a les nostres pors i als nostres pensaments amb serenitat. En aquest moment ens adonem que tornem a ser forts, per fi, tot i que no sabem fins quan...
Quan les cançons es transformen en records dolços i ens fan reviure moments feliços, els sons entren dins nostre i es claven a les nostres ànimes per sempre. Llavors és impossible escoltar la mateixa melodia sense estremir-se pensant en la intensitat de tantes seqüències viscudes que han passat a formar part del temple dels instants feliços que ens ha regalat la vida. I, en aquest moment, ens sentim molt afortunats perquè recordar és magnífic, però deixar anar, encara que ens costi, és l'acte d'amor més pur que es pot fer per algú que té ganes de volar.
Nunca hay final, no hay final, no es verdad, es verdad...
Melodies conegudes des de ja fa temps retornen amb més força que mai i ens desperten de l'estat de letàrgia. Llavors, automàticament, la felicitat ens atrapa i no podem fugir de l'eufòria que ens pren.