Quan les cançons es transformen en records dolços i ens fan reviure moments feliços, els sons entren dins nostre i es claven a les nostres ànimes per sempre. Llavors és impossible escoltar la mateixa melodia sense estremir-se pensant en la intensitat de tantes seqüències viscudes que han passat a formar part del temple dels instants feliços que ens ha regalat la vida. I, en aquest moment, ens sentim molt afortunats perquè recordar és magnífic, però deixar anar, encara que ens costi, és l'acte d'amor més pur que es pot fer per algú que té ganes de volar.
Nunca hay final, no hay final, no es verdad, es verdad...
