My horseshoe Antonette G.

Hi ha moments en els quals ens sembla que ningú ens entén, però estem tan apàtics que ens és absolutament igual. No ens podem confiar a l'afecte dels altres si volem ser autosuficients. No té cap sentit. I no ens podem permetre tenir manies ni ser susceptibles. Simplement, hem de continuar pel nostre compte i entendre que la força és dins nostre. Podem fer-ho, en som capaços, sabem com avançar i seguirem endavant. 

Standing upside down on my horseshoe...

God John Lennon

Permetre que un altre s'enfonsi, essent-ne conscient, per tal de salvar-se un mateix, és un dels actes més egoistes i cruels que existeixen. 

You just have to carry on... the dream is over

The memory is cruel Russian Red

Esqueixats, dividits, abatuts i grisos. Així percebem els dies, buits de sentit, quan sentim la pena dins nostre.

... while you're waiting for the sun, the space around you is very quiet

The best is yet to come Frank Sinatra

Un esplèndid sol d'hivern ens acull de bon matí i ens recorda, acompanyat d'una bonica melodia, que el futur ens depara coses meravelloses. No sabem el que està per arribar, però de ben segur que ens farà somriure. Confiar-nos al destí sense haver de prendre cap decisió important ens tranquil·litza. Que ja res del que vingui depengui de nosaltres ens relaxa. Saber que l'angoixa no ens poseeix ens aporta plenitud.

You think you've seen the sun, but you ain't seen it shine

Where are we now? David Bowie

Encara que ens desorientem, sempre sabrem trobar el camí. Perquè el coneixem, perquè sabem perfectament quin és, perquè som valents i sabem cap on hem de caminar per trobar la llum.

... as long as there's sun, as long as there's rain...

Lluna de mandarina Sènior i el cor brutal

És preferible patir les absències en silenci, de manera íntima, per no ferir. Però el patiment és tan profund que a vegades ens vénen impulsos de publicar en negreta el buit que sentim dins, el silenci que ens eixorda, la tristor amarga que acaba convertida en la por constant de perdre els qui estimem. I llavors ens posseeix el pànic i ja no som capaços de raonar. Ja no som res. Només queda un forat negre que engoleix tot el que troba davant. I ens veiem indefensos i dèbils i caiem, finalment, estesos allà mateix, en un oceà de llàgrimes que brollen sense pietat i ens fan adonar que estem sols i no vindrà ningú... mai.

Què m'has fet, què m'has fet, què m'has fet???

Not with haste Mumford and Sons

Les circumstàncies ens empenyen a tenir pressa, però precipitar-nos ens pot fer estavellar. Tanquem els ulls i intentem viure a poc a poc, assaborint-ho tot, sense l'angoixa que ens provoca la por... i percebrem amb més intensitat el que ens ofereix el destí, sempre tan generós, lentament i a consciència.

... and I will love with urgency but not with haste