Quan no vulguem sentir els crits, tapem-nos les orelles; quan no vulguem veure el forat negre, acluquem els ulls; quan no vulguem patir, evitem pensar. Cada dia podem gaudir, cada nit podem somiar, a cada moment ens podem reinventar.
És massa dur admetre que ningú ens vindrà a salvar i per això recorrem a l'autoengany. Però és així. La realitat és aquesta i no la podem canviar. Som supervivents i hem de continuar lluitant, encara que estiguem esgotats. No ens podem rendir. No podem defallir. Hem d'anar sempre endavant i entomar el que ens va colpejant, el que ens va entrististint, el que ens va destruint... i viure amb plenitud tot el que ens ofereixi cada instant sense oblidar mai que la felicitat només existeix en petites dosis i no la podem eternitzar. Si fos així, perdria tota la gràcia.
I'm running towards nothing again and again and again...
Capbussats sota l'aigua sembla que aturem el temps, que estiguem protegits. Però no ens hi podem quedar. No oblidem que hem de sortir a agafar aire de tant en tant i, quant més ho anem posposant, més fort i dur pot arribar a ser l'impacte. Podem crear móns imaginaris on protegir-nos, però no ens hi podem instal·lar.
... y en algun bar apartado ahogaremos al espanto y nos pedirá perdón
Sentim dolor profund quan el dolor dels altres és per causa nostra. I fa molt de mal pensar que no podem fer res per canviar el que els passa i que, encara que puguem semblar cruels als seus ulls, ens veiem obligats a posar per davant la nostra felicitat.
Les relacions moren, però les conseqüències queden. A vegades sentim que tot ha mort al nostre voltant, que nosaltres mateixos hem mort, que els nostres vincles amb els altres s'han trencat per sempre. I és llavors quan ens toca reconstruir, reinventar, refer i repetir; hem de repetir, repetir, repetir, repetir, repetir... fins la sacietat i no parar fins que les nostres expectatives i els nostres somnis s'acompleixin. Tenim tantes oportunitats com ens vulguem donar. Que surti bé només depèn de nosaltres.
All that you should do is to paint a smile on your pretty face
En determinats contextos, és molt difícil obrir la porta i deixar entrar. Però, sense cap mena de dubte, és molt més difícil deixar sortir. Tot i així, hem de ser valents i obrir la porta, el portal, les finestres i els finestrals i deixar volar. Estimar vol dir deixar ser lliure i aprendre a ser-ho. Si ens aferrem als lligams, correm el risc de no tenir-ne mai prou.
One more time to fill it up, one more time to kill...
