Cremem etapes sense gairebé adonar-nos-en, creuem fronteres sense ser-ne conscients, ressorgim del no-res i explotem, finalment, en un xiscle agut que ens eixorda.
I -llavors sí!- passegem per la riba, contemplant l'aigua calma, respirant lentament, amb l'ànima reposada i amb la ferma convicció que som feliços.
Destino final: tus pies
