En ocasions ens envaeix un fort desig de silenci i ens molesta la més petita remor, la presència més insignificant... I la revolució passa per rebre'l amb els braços oberts i no fugir-ne.
Algú em parlava fa temps d'"abraçar la tristor" per a superar-la. Llavors no li vaig donar mai la raó. Ara, però, l'entenc.
Gràcies per deixar-me envair un espai, per donar-me la possibilitat de traspassar la barrera i assaborir el silenci i la soledat.
Gràcies per deixar-me entrar al món del tot i del res.
I could be happy on my own
