Se'ns dibuixa un somriure als llavis sense gairebé adonar-nos-en quan recordem moments feliços. És un homenatge que ens fem, una dedicatòria a nosaltres mateixos, una mena de regal que decidim que mereixem rebre; i, en definitiva, una porta oberta a l'esperança de recuperar aquells moments que, quan som racionals i conscients del que vivim, sabem que no tornaran.
... standing in the sunlight laughing
