Sovint els espais buits ens incomoden i procurem omplir-los de seguida. Potser aquesta buidor ha de quedar així, buida, i no cal ser reomplerta. Potser tot el que aconseguim amb posterioritat és d'a més a més i no serveix com a substitut del que teníem abans. Potser el que queda buit serveix per a recordar-nos el que vam ser i està bé que sigui així. O potser el fet d'esforçar-nos a omplir la buidor és fruit de la necessitat de recuperar el passat. Sigui com sigui, el que ha sigut no tornarà a ser i la despesa d'energia que suposa el fet de no voler-ho entendre només allarga l'agonia d'una mort segura.
I've been roaming around
