Els dies especials s'han de celebrar... i molt. Els contrastos que ens ofereix la pròpia vida ens obliguen a estar contents, a sentir-nos molt afortunats, a percebre la sintonia entre les persones que ens estimem.
Saber que la tendresa, la mirada franca i el somriure amable existeixen genera esperança. Topar amb algú que poseeix aquests tres dons, genera eufòria. Actuar presos del pànic, genera frustració. Actuar seguint els impulsos del cor, genera pau.
Passen els dies, les hores, els minuts... i cada segon compta. Fins i tot quan ens sembla que reposem, els nostres pensaments es mantenen actius contra la nostra voluntat. I el que ens feia mal ens en continua fent. I el dolor no s'atura; només es manté a l'espera d'algun estímul que el desperti i ens faci rodolar les llàgrimes galtes avall.
... as if they know a baby sleeps in all our bones, scared to be alone