Don't be shy The Libertines

No podem sempre estar satisfets de com actuem, però... cal fustigar-nos sempre? Ja n'hi ha prou... 

Now is your time to shine; dance and hear your song!

I feel good James Brown

Veure'ns miserables ens fa sentir més miserables. Prou tenebres!

I knew that I would

Can't help falling in love Elvis

Sensacions, sentiments i experiències que no viurem mai més...

- Senyores i senyors, els anunciem que el nostre establiment tanca les portes.
- On és la sortida d'emergència???

Que la urgència no ens faci perdre els papers... tots acabarem sortint... i sense que ningú prengui mal.

Wise man say only fools rush in...

Evil Interpol

El gran somriure que dibuixen els nostres llavis serà etern si aconseguim mantenir els murs intactes.
Inventem un personatge i juguem a interpretar-lo! Encaixem en el sòrdid món que ens envolta! Abandonem la lluita! Deixem-nos absorvir per la rutina! Morim d'avorriment!
Alguns ja en tenim prou, de remar... i esperem amb ànsia que arribi el relleu...

Why can't we look the other way?

How do you ruin me Black prairie

Hi ha persones verinoses de qui és millor allunyar-se.
Hi ha persones verinoses de qui la vida no ens permet allunyar-nos.
Hi ha persones verinoses que no saben que són verinoses.
Hi ha persones verinoses que no poden evitar ser-ho.
Hi ha persones no verinoses que han de callar i empassar-se el verí amb un somriure per no ferir les persones verinoses. Una porció més de cinisme que ens ofereix la vida...

In the way that I am on my own; in the way that I am undone...

Architecture of lies Marlango

Mai n'aprenem prou. Quan ens sembla que ja ho sabem tot, apareixen noves preguntes. La vida sempre ens acaba sorprenent, plantejant-nos noves incògnites, nous reptes, nous neguits...
No ens entenem ni ens volem entendre. I a vegades no cal que ho fem. Sentint en tenim prou.

Now I learned there's nothing to be understood...

Dame la razón Marlango

Alts i baixos, pujades i baixades, divinitats i dimonis, punts forts i punts febles... tot això i més forma part, des de fa temps, de les nostres vides. I, tot i així, és difícil adaptar-se als canvis.

El pànic ens inunda quan veiem truncades les nostres expectatives. La por ens envaeix quan, tot i saber que ens estem equivocant, no podem continuar en la mateixa direcció. 

Dame ventaja, tómate un tiempo...