És tendre pensar que hi ha éssers tan purs que ni s'imaginen que pot existir el fracàs. I és terrorífic saber que n'hi ha de tan innocents que no saben reconèixer la possibilitat de la seva existència ni tan sols quan ja l'estan patint.
Ser únics, resultar increïblement irrepetibles o que ens situïn com a centre de l'univers ens fa sentir molt especials, però hem de tenir sempre present que res - i això no és una excepció- és etern.
Les cadenes que ens lliguen a la vida tenen sentit si no en podem gaudir plenament i amb dignitat? No podem viure arronsats, atemorits, espantats i pendents del que ha de passar. La por del demà ens usurpa la llibertat avui.
Don't leave the house today [...] Stay under the covers
Quan mirem enrere i fem repàs del recorregut que hem anat traçant i ens ha portat fins on som, ens adonem que el que és realment important és la petja que deixem ens els altres, perquè sense ells i sense els records que queden fixats en els seus cervells i en els seus cors, no som ningú. Som nosaltres en nosaltres mateixos, però existim en tant que el que som i fem perdura en el pensament dels que ens envolten.
... all I want from you is to remember who I am and who I've always been...
Una veu ens transporta un cop més al passat i ens fa reviure tot allò que ja fa temps vam perdre i que tenim la seguretat que és irrecuperable. Mai acabem de fer net...