Saber que la tendresa, la mirada franca i el somriure amable existeixen genera esperança. Topar amb algú que poseeix aquests tres dons, genera eufòria. Actuar presos del pànic, genera frustració. Actuar seguint els impulsos del cor, genera pau.
Passen els dies, les hores, els minuts... i cada segon compta. Fins i tot quan ens sembla que reposem, els nostres pensaments es mantenen actius contra la nostra voluntat. I el que ens feia mal ens en continua fent. I el dolor no s'atura; només es manté a l'espera d'algun estímul que el desperti i ens faci rodolar les llàgrimes galtes avall.
... as if they know a baby sleeps in all our bones, scared to be alone
Hem de procurar que les presències pesin més que les abscències, però hi ha circumstàncies en què se'ns fa molt difícil. Descobrir-nos pendents de l'inabastable ens debilita i ens confon.