La calma dels cossos contrasta amb les convulsions dels cors formant una estranya paradoxa. És just llavors quan es genera el grandíssim dubte que ens confon i ens angoixa, aquell nus a l'estómac que ens provoca l'inevitable, aquella mena de força de la natura imparable que ens arrossega i ens porta on vol sense tenir en compte la nostra voluntat.