Que difícil trobar el moment just, el segon en què ens hem de llançar a la piscina, l'instant exacte en què cal fer el pas... precipitar-se és tan perjudicial com deixar passar la màgia i penedir-nos-en després.
Ens costa arribar a la quietud i el silenci de manera no forçada. Mantenir-nos en aquest estat i estar-hi còmodes, però, és molt més difícil encara. Lluitem per la calma i més tard trobem a faltar la tempesta. Quan ens trobem a punt del naufragi... hi haurà volta enrera?
La recomanació d'algú a qui no havíem vist mai i a qui no veurem mai més ens pot impactar. Molts anys més tard, el recordem d'una altra manera i veiem en la seva manera d'actuar una noblesa, una sensibilitat i un tacte que no hem tornat a trobar. El seu respecte ens admira i el seu rostre, ja borrós, se'ns presenta una nit com una imatge onírica i màgica: la cara dolça d'algú que va voler tenir cura de qui no volia deixar-se estimar per no sentir-se fràgil.
And I'm going to try to thank them all for the good times together
