Quan les paraules són incomprensibles però les trobem boniques perquè ens les diu algú especial ens veiem obligats a acceptar que el més important no és el què, ni el com, ni el perquè, sinó el qui.
I si a tots nosaltres ens fos permès mostrar-nos al món tal i com som, sense tabús ni prohibicions? I si ens fos permès publicar-ho tot en neó sense ser jutjats? Les normes socials mai ens permetran ser totalment lliures. És tan esgotador viure exposats al judici dels altres...!