Encara que no ens vingui de gust, que no en tinguem ganes, que ens sentim indiferents davant certes coses, val la pena arriscar-se i no tancar la porta. El dia més inesperat pot sorgir l'esperança i podem adonar-nos que hi ha molt pel que val la pena moure's.
I see the shadows that we cast in the cold, clean night
Ens precipitem, sense reflexionar, a llançar al vol respostes incorrectes a les qüestions que ens plantegem. I, quan aconseguim fer una pausa, ens adonem que invertim una gran part del nostre temps a trobar les respostes, però en la majoria dels casos no hem posat prou atenció a les preguntes.
Lonely is the soul who pays and pays, lonely the hero's role you always play
Lluitem per la supervivència. Suportem la rutina. Però només ens sentim vius quan anem a la recerca i captura d'espirals engolidors que ens facin sortir del pou o ens hi confinin eternament. Alguns només vibrem quan anem d'extrem a extrem. És una llàstima no saber assaborir la calma...
A veces no soy yo; busco un disfraz mejor bailando hasta el apagón
La comunicació i les relacions amb els altres són bàsiques per a la nostra subsistència. Viure de l'afecte extern és, certament, molt perillós. No obstant, la vida i l'activitat compensen enormement la buidor.
Per què és, doncs, tan difícil acceptar que sols no podem avançar? Tan dèbils ens sentim, sense afecte? Tan tristos són els dies, sense la companyia dels éssers que estimem?
Donar-hi gaire voltes no ens ajudarà... però necessitem constantment constatar que estem bé, que som feliços, que ens en sortim, per a convèncer-nos que tot és al seu lloc i que no anem errats quan ens empassem les nostres pròpies mentides i afirmem que som superhomes.
Sí, hi ha dies que ens sentim així: buits, eixorcs, esmorteïts i eixuts. Però, alerta! No podem permetre'ns caure en el forat negre: és un parany que ens parem nosaltres mateixos.
Ésta es la ciencia de la decadencia; éste es el ritmo de la desobediencia
