Strasbourg The Rakes

El nom d'una ciutat ens pot portar molt enllà en el temps, al record d'una amistat que no ha mort ni morirà mai.

El ritme d'una cançó ens pot traslladar a un passat llunyà, a l'eufòria d'una adolescència boja.

El nom d'un grup musical ens pot recordar una relació cordial que s'ha embrutat amb els anys i ja no serà mai més transparent.

I, tot plegat, és una composició del que som ara, del que mai deixarem de ser i de l'essència a la qual mai pensem renunciar.

I went outside for a cigarette

Free things for poor people Infadels

En el dia en què s'havia d'acabar el món, alguns hem decidit omplir els pulmons d'aire nou i respirar, respirar com mai, tranquils per fi, fent el que ens fa gaudir i el que ens omple amb la gent que estimem. Amb plena consciència, hem rebutjat la tristesa, l'amargor, la por i el malestar per a intercanviar-los per la plenitud perquè, encara que el món no s'hagi acabat avui, és per a cadascun de nosaltres un món finit. I és important no oblidar-ho.

... reflecting all the fireworks in my head

I might Wilco

És un gran error no voler rectificar. Si no donem una segona oportunitat a allò que creiem que la mereix només per orgull, ens neguem a evolucionar i ens perdem coses que valen molt la pena.

Come on... 

La gran broma final Nacho Vegas

Com ens podem sentir decebuts i afalagats alhora per la mateixa persona? Com hem d'interpretar certs comportaments? Com podem fer-ho perquè no ens afectin alguns comentaris que apunten directament a nosaltres? Com podem construir un mur immens entre el nostre món i la realitat?

Per què no som capaços d'adonar-nos que ja res de tot això importarà quan arribem al final del camí? Gaudim de la passejada i deixem-nos de bestieses! Carpe diem!

 

Ya no hay nada que arreglar

Baby don't cry INXS

En l'actitud resideix el canvi.

And it's you who decides, who's going to make it right

The good old days The Lodger

Quants dubtes...

Could it be the end of a phase?

Already dead Beck

La opacitat dels dies, la negror dels pensaments invasors, la foscor que habita dins nostre, la brillantor inexistent que desespera... Tot desemboca en la infelicitat del nostre ésser, que lluita per vèncer, amb insistència i sense èxit, el buit que omple les nostres vides.

Days fade to black in the light of what they lack